Els millors regals per a nens i nenes de 6 a 9 anys.

Per aquesta franja d’edat, la primera recomanació és el Creativity Battle, un joc molt creatiu que és ideal per passar una estona divertida amb família o amics. 

El joc parteix d’un exercici molt típic en universitats i workshops relacionats amb el disseny. Es tracta de dibuixar, a partir d’una imatge igual per a tothom, allò que a nosaltres ens suggereix. Per exemple, una llimona, en què la convertiríeu? Podria ser un ocell... però alerta! Com més original sigui més possibilitats de guanyar. És un joc fantàstic per a potenciar la imaginació i aprendre a pensar diferent. 

La segona proposta és una aposta per uns jocs que són un clàssic entre els clàssics: el yenga, el dominó i el mikado. Són tan coneguts que hi poden jugar amb els avis i no cal ni explicar com funcionen. Tothom els coneix, hi sap jugar i et permeten passar una bona estona. A més, el format és petitet, de manera que són ideals per portar amunt i avall. 

La tercera suggerència són alguns dels puzles dels més emblemàtics de Londji: el Discover The Planets, el Discover The World i el Discover The Dinosaurs. A nosaltres ens encanten perquè tots tenen alguna particularitat, ofereixen alguna cosa més un cop el puzle està muntat: el discover the planets, la il·lustració del qual és el nostre sistema solar, brilla en la foscor i porta els noms dels planetes escrits en anglès; el discover the world inclou 34 fitxes amb monuments emblemàtics, animals autòctons, etc., que has de buscar i situar al mapa; i per últim, el discover the dinosaurs ve amb dues lupes que, quan les passes per damunt del puzle no veus el mateix: amb una veus els dinosaures al seu hàbitat natural i amb l’altra veus els seus esquelets al museu!   

Per acabar aquesta franja d’edat us proposo el conte Motxilles, magníficament il·lustrat i amb una història que comença quan la protagonista percep que a l’escola no la tracten amb l’afecte desitjat i no volen jugar amb ella, li prenen l’esmorzar... Se sent trista, avergonyida i té por d’explicar què li passa. 

La narració està plantejada de tal manera que et permet treballar l’assetjament escolar des de tres punts de vista essencials: el de la persona assetjada, el dels assetjadors i el dels subjectes passius que observen però no actuen.  A més, és un recurs excel·lent per prendre consciència de les motxilles que tots carreguem, de la importància de deixar anar allò que pesa. És un conte que ofereix l’oportunitat de treballar amb les criatures les emocions i la seva gestió, l’empatia o els recursos personals. 

Seguim...