Parlem de sexe?

Arrel d'unes publicacions de fa temps a les històries d'Instagram sobre parlar de sexe amb els nostres fills i filles em vaig decidir a escriure aquest post. 

Ara després d'haver escoltat unes quantes ponències a www.menstruitapower.com m'he decidit publicar-lo. Em sabria greu que es quedés en el calaix, encara que afegiria un munt de coses... però es faria massa llarg!

La realitat és que és un àmbit que se m’escapa molt, no sóc professional de la psicologia ni de la pedagogia, i precisament perquè crec que molts pares i mares tampoc ho som em sembla interessant escriure sobre això, compartir impressions i parlar-ne.

Abans de res vull dir-vos que jo escric com a mare, partint de les preocupacions com a tal i que només tinc la intenció de compartir algunes coses que he après a les xerrades. De ben segur que em deixo coses interessantíssimes, i que a casa podem millorar-ne moltes d’altres, així que des de tota la humilitat del món estaré encantada de llegir-vos si algú té alguna cosa a afegir-hi.

Jo he assistit a dues xerrades que m’han semblat fantàstiques: una de la Marina Castro i una altra de l’Elena Crespi, dues professionals com la copa d’un pi que m’han ajudat a enfilar una mica tot el garbuix d’idees que tenia.

La meva primera i principal recomanació no pot ser cap altra que la d’informar-se. Sigui pels canals que sigui, però fer-ho. Tenim llibres, xerrades, programes, articles... una infinitat de materials que ens poden ajudar a endreçar una mica tot un món d’educació sexual i afectiva que, per mala sort, encara ens és molt desconegut.

Com intentar prevenir l'abús infantil

L’abús infantil sovint s’alimenta del secret que els abusadors demanen als nens abusats que guardin. És per això que, en primer lloc, cal transmetre als nostres nens i nenes la confiança suficient com perquè no hagin de tenir secrets amb nosaltres, i en tot cas reduir el concepte de SECRET a una cosa positiva. Un secret els ha de ser agradable; si els fa sentir malament ens l’han d’explicar.

També podem explicar-los de manera clara que els genitals són seus i que cap adult (a excepció del personal sanitari i sempre amb els pares/avis/tutors presents) els hi pot tocar. Ni tan sols per fer broma a casa, perquè els pot portar a confusions. És evident que en edats molt primerenques els pares, per higiene, hi tenen accés; però a mesura que adquireixen autonomia els genitals són una de les primeres parts del cos que poden aprendre a rentar-se sols per reforçar la idea de que només ells poden tocar-los, i en tot cas els adults (també els pares) els hem de demanar permís quan haguem de tocar-los per algun motiu.

Es pot donar el cas (de fet és habitual) que els nens s’explorin entre ells com una activitat de descoberta, i sense contingut sexual. És important explicar-los que això es pot fer amb persones de més o menys la seva edat i sempre i quan tots dos vulguin fer-ho (si una de les dues persones no vol, se li ha de respectar sempre. El concepte de “no és no” comença aquí). Es considera abús quan una de les dues persones, per diferència d’edat, té la capacitat d’exercir cert poder o control sobre l’altre. Per tant, legalment es considera abús quan la diferència és d’uns 5 anys aproximadament.

Per últim, m’agradaria compartir un contingut que vaig llegir un dia i que no parlaven específicament d’abusos, però que ens pot ser perfectament útil. Els nens han d’entendre que quan un adult necessita ajuda, acudeix a un altre adult, no a un nen o nena. Per tant, si mai se’ls acosta algú demanant-los ajuda, han de desconfiar i buscar algú de confiança per a explicar-l’hi.

Parlar de sexe a casa

No hi ha edat per a començar a parlar de sexe amb els nens, sempre se’n pot parlar i podem aprofitar la seva curiositat des de ben petits per començar a conversar amb ells. Segons ens va recomanar l’Elena Crespi, és millor parlar de més que de menys; davant el dubte més val un “excés” d’informació que quedar-nos curts. Parlar de sexe amb els nens potència la seva autoestima i el seu auto-coneixement.

Alguns dels consells que ens va donar són relativament senzills i tenen més a veure amb la forma en com els hi exposem les coses, que pas amb el contingut

Per sobre de tot (en el sexe i en qualsevol altre temàtica) cal evitar mentides. Quan ens pregunten alguna cosa que no sabem contestar podem dir-los que no ho sabem del cert, prendre'ns el nostre temps, i consultar i buscar suport per poder donar-los respostes vàlides als seus dubtes.

Animar a explorar-se, fer-los entendre que és una cosa natural i sana. Presentar-los la masturbació com una cosa positiva, natural i plaent de manera que puguin viure-ho de forma normalitzada i, en cas de dubte, en parlin obertament. 

Parlar de la vulva i el penis com qui parla de la seva mà o el seu peu. Des de ben petits tenen diminutius i paraules gracioses (titola, pistoleta, pixurrina, patatona, xixi...) que ja els fan intuir que els seus genitals són una part especial del seu cos. Igual que veuen dibuixos de l'esquelet humà, han de veure dibuixos dels genitals. És important que tinguin llibres a mà i dibuixos que els ajudin a conèixer millor el cos, i especialment seria interessant parlar sobre el clítoris, una part de l’anatomia humana que encara ens resulta molt desconeguda a homes i dones.

Totes les escenes eròtiques o de sexe en les pel·lícules són aprofitables per a parlar del tema, per a aprendre d'elles, o fins i tot per aprendre com NO és el sexe real... pel que es veu, però també pel que no es veu i ens permet inventar.

Recordo el conte de Coy Mathi, una de les protagonistes dels Contes de Bona nit per a Nenes Rebels. En Coy va néixer nen però se sentia nena, i aquest conte va ser un bon punt de partida per a parlar sobre els rols de gènere, trencar estereotips i aprendre que els nostres genitals no tenen perquè determinar el nostre gènere, sinó que existeix tot un ventall d’opcions que deixen enrere el binomi nen-nena.

Sobre els prejudicis

Malgrat no ser-ne conscients la majoria de vegades, la realitat és que estem carregats de prejudicis.

A la botiga sovint vivim escenes que, vistes des de fora, fan esgarrifar. No poques vegades han vingut nens escollint allò que més els agradava, i s’han vist condicionats pels adults que els acompanyaven al dir-los que “això és de nena”. És curiós que a la inversa no és gaire habitual, tenim molt més normalitzat que les nenes puguin tenir preferències molt diverses, però en canvi als nens (amb genitals masculins) els donem poc marge per a qüestionar els models masculinitzats als que els tenim acostumats.

Una bona manera de fer-los veure que no hi ha coses “de nens i de nenes” és fent-los una pregunta ben senzilla: necessites els genitals per a jugar-hi?

Si la resposta és “sí”, no és una joguina per nens; si la resposta és “no”, és ben evident que pot ser fet servir per tots.

Quan em diuen:

- M'ha dit que la jaqueta és de nen!

- Que necessites la vulva per posar-te aquesta jaqueta?

Així amb tot...

-Que necessites penis per jugar a futbol?

-Què és el que necessites per jugar a futbol?

-Cames, peus i una pilota.

- Tens cames?

A mi em funciona tant per nens com per nenes. I encara em funciona més bé per adults i adultes! Us animo a fer-la servir.

I finalment volia compartir amb vosaltres un joc que vaig trobar fa poc en una publicació d'una revista. És de Platanomelón i em va semblar genial. Així que els vaig escriure un email i m'han enviat un munt de jocs per a l'educació sexual.

Us deixo tot el descargable aquí, per a poder-ho fer a casa. I aquí us deixo els altres jocs molt interessants!

DIY 1 EDUCACIÓN SEXUAL-  Platanomelón

DIY 3 EDUCACIÓN SEXUAL-  Platanomelón

DIY 4 EDUCACIÓN SEXUAL-  Platanomelón

DIY 5 EDUCACIÓN SEXUAL-  Platanomelón

DIY 6 EDUCACIÓN SEXUAL-  Platanomelón

Llibres recomanats

Us deixo una llista dels llibres que m'han recomanat a les xerrades, vídeos i articles que he llegit.

Per als ells i elles. Alguns són per llegir elles i d'altres per llegir amb elles.

-El meu primer llibre de sexualitat - V.V.A.A

És una petita enciclopèdia per als més petits, per tenir a casa des de ben petits!

-A on vas Guillemí? - Nicholas Allan

-El tresor de la Lilith -Carla Trepat Casanovas

-Explica-m'ho; 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant - Katharina Von Der Garten

-El cos és meu // La Mia es fa gran // En Bru es fa gran - Ed Juventud. Tenen una col·lecció d'emocions, sexualitat i prevenció que es veu molt interessant.

-Habla con ellos de sexualidad - Elena Crespi.

Aquest té lletra i alhora és d'emplenar. Pensat per adolescent...

-Diari d'una jove maniàtica // diari d'un jove maniàtic. Ed. Bromera

-El secret del l’Otus (Aquest és sobre els abusos)

Judit Masó i Meritxell Carpio

Llibres de sexualitat per a nosaltres;

-Hablemos de sexo con nuestros hijos- Nieves González

-Parlem de sexe a casa - Elena Crespi

Per aprendre nosaltres sobre la nostra sexualitat;

-Follem? // Feminisme de butxaca - Autora Bel Olid

-És el teu sexe // És més el teu sexe - Autora Sylvia de Bejar

-Mama desobedient. Una mirada feminista a la maternitat. Esther Vivas

-Sex ¡Oh! - Mi revolución sexual Lyona. A mi els dibuixos em van bé per parlar a les nenes, però no està pensat per a nens i nenes.

Hi ha una infinitat de llibres sobre feminisme, sobre rols de gènere, sobre educació sexual i afectiva... però jo no en sóc experta, així que us deixo la selecció dels que m’han recomanat últimament i us animo a seguir buscant-ne, que segur que n’hi ha de molt interessants.

De fet, tampoc sóc experta en cap dels temes que tracto en aquest post. Com he dit al principi ho escric des d’una perspectiva de mare preocupada per a donar una bona educació afectiva a les seves filles. De manera que si algú té alguna cosa més a aportar estaré encantada de llegir-la i incorporar-la!

Espero que us hagi agradat el post i sobretot, espero haver-vos anima't a parlar de sexe amb els vostres fills i filles! 

Una abraçada, 

Esther